Un explicaré com ha anat la curació de la fractura de clavícula que vaig patir el dia 14/04/2015. Primer dir que la meva fractura és al terç superior i que venia acompanyada d'una fractura parcial de la costella C3.
Setmana 1: el 14/04 es produeix la fractura i el metge opta per posar-me un "cabestrell" i no intervenir, degut a que la fractura és neta i està només lleugerament superposada. Em diu que no mogui el braç durant 3 setmanes, moment en que el metge de capçalera m'ho hauria d'anar mirant per iniciar la rehabilitació entre la setmana 4 a 6. Segons el metge una clavícula poc superposada no és operable, almenys a la seguretat social, i encara que em quedarà l'ombro més curt i amb limitacions, no n'impedirà fer vida normal.
El dia 16/04 el dolor és insuportable i decideixo anar a la meva mútua privada, on després de fer-me diverses radiografies i escàners, verifiquen que el desplaçament de la fractura és ara de 3 centímetres i que els ossos estan separats. Em donen a triar entre les següents opcions:
A.-fer-me un embenatge en forma de 8, pel qual és necessari posar-me la clavícula al seu lloc. Així estaria de 4 a 6 setmanes i la clavícula és possible que es curi però amb una superposició 1 cm, cosa que em farà acurçar l'ombro com abans em van dir a la seguretat social;
B.-intervenir i posar una placa de titani. Aquesta opció farà que la clavícula curi sense superposició i l'ombro no es veurà acurçat. La rehabilitació sol ser més ràpida encara que s'ha de passar per quiròfan i això pot comportar certs riscos (infeccions, rebutjos...), i en un termini de 18 a 24 mesos es pot optar per retirar la placa si hi ha molèsties o si es vol.
Primer trio l'opció A, però quan acaben parlo amb el metge i com no m'agrada l'opció de que l'ombro es vegi acurçat decideixo definitivament l'opció B. Entro en quiròfan.
Estic tres dies a l'hospital i quan els metges consideren em tornen a casa. A casa faig repòs absolut (la meva vida és llit a sofà, sofà a llit) i no moc el braç per absolutament res. Dormo incorporat a 35º i no em puc girar. Prenc 3 nolotils i 3 ??? al dia, més un protector gàstric, a part de vitamina C per prevenir l'osteoporosi.
Setmana 2: setmana de repòs absolut encara. La meva vida continua sent llit a sofà, sofà a llit. El dolor encara és força persistent, però va baixant d'intensitat.
Setmana 3: em retiren les grapes i començo a estar al sofà sense "cabestrell". Em fa mal el colze i el canell, producte de la immobilització. El metge em diu que vagi estirant el braç poc a poc, sense fer esforç i em diu uns moviments que puc realitzar al canell perquè no s'atrofiï.
Tinc molt contracturada l'esquena i sobretot la zona de les cervicals.
La ferida està cicatritzant bé i les grapes me les retiren, ja em puc dutxar sense el "cabestrell".
A finals de setmana començo a fer passejades petites pel barri, amb molt de compte ja que encara estic força marejat i el rebot del caminar em fa tenir punxades amb dolor a la zona intervinguda.
Setmana 4: em retiren el "cabestrell" degut a que el resultat d'una radiografia és satisfactori. L'ombro a principis de setmana fa mal degut a que no està acostumat a mantenir el braç.
Inicio rehabilitació assistida, és a dir, la fisioterapeuta em mou ella el braç per tal d'anat guanyant mobilitat. Al principi es nota que l'articulació de l'ombro està "oxidada" i molt limitada en el seu moviment, però a finals de setmana la mobilitat és ja un 80%, i fins i tot puc fer els exercicis jo sol amb l'ajuda un pal.
Ja no prenc medicació i les passejades poden ser llargues com una persona normal. Gràcies a anar caminant per tot Bcn descobreixo una Bcn desconeguda per mi... quantes tendes!!
Setmana 5: la rehabilitació assistida funciona i guanyo el 95% de la mobilitat, encara que en certs moviments em noto la placa. No hi ha dolor i començo a tenir força. Inicio exercicis amb pesos i gomes per anar agafant força.
El metge m'autoritza a córrer i agafar la bici per asfalt (petites passejades amb bici). Quan corro veig que ja puc còrrer amb normalitat, encara que si salto o faig massa el bèstia noto molèsties. Inicio passejades en bicicleta per asfalt (no muntanya). Amb la bici encara noto certes molèsties però la cosa va bé.
Setmana 6: l'ombro té pràcticament la mobilitat recuperada i el braç a recuperat el 70% de la força que tenia. Ja puc carregar certes coses amb pes.
Encara i així noto certes molèsties, segons el metge per l'inici de l'activitat física, a la zona del lligament on l'ombro i la clavícula s'ajunten. El metge diu que amb les setmanes desapareixeran.
El metge diu que la rehabilitació s'ha de fer per un temps més, degut a que la zona muscularment encara està contracturada i els lligaments, encara que han guanyat força, no estan al 100%. Però manifesta que "la luz del final del tunel ya es visible".
Em realitza radiografia i la placa està perfecta al seu lloc i la clavícula consolidada. Per aquest motiu el metge diu que puc fer vida normal, que encara no puc anar a treballar degut a que la rehabilitació encara no s'ha finalitzat (segons ell per tal d'agafar el to muscular correcte i que la zona estigui com abans de la caiguda és necessari entre 4 a 8 setmanes més de rehabilitació, encara que això pot variar depenent de cada persona), però que faci tot el que feia i que com a límit tingui el dolor. Això sí, que eviti impactes directes i caigudes almenys durant una parell de setmanes més, ja que a la setmana 8 ja es considera que la clavícula està consolidada al 100%.
Ja m'han autoritzat a conduir.
Ja m'han autoritzat a conduir.
Setmana >=7: La fractura es consolida i ja puc fer vida normal. A la setmana 9 em donen l'alta definitiva i ja torno a fer esport a tope. A partir de la setmana 10 em noto fort com abans i ja li puc donar canya a l'esport.
Arribat a aquest punt vull fer una petita explicació. A mi m'ha preocupat molt les repercussions que podria tenir una caiguda que fes que la clavícula intervinguda tornès a trencar-se, més que res perquè he llegit, i diverses persones m'han comentat, que amb una placa la lesió seria pràcticament irrecuperable.
Doncs bé, desprès de parlar-ho amb dos metges especialistes en lesions de l'ombro, tots dos coincideixen en el següent:
-una nova caiguda que fos el suficientment important com per tornar a produir una ruptura de la clavícula pot produir o no danys, i la importància d'aquests danys dependrà de com trenqui. El fet de portar una placa no implica de per sé que la nova fractura fos irrecuperable, ja que por donar-se el cas que la clavícula trenqui per un lloc on no hi ha la placa, o podria ser que fins i tot trenqués la placa també juntament amb l'os. Sí que és cert, que existeix l'opció que la placa faci que la nova fractura fos més greu, sobretot si hi ha despreniment dels cargols.
Encara hi així m'han assegurat que en poques ocasions es produeix una nova lesió irrecuperable. Per aquest motiu m'han manifestat que molts esportistes viuen durant tota la seva vida amb la placa, sempre i quant aquesta no molesti, i que fins i tot han tingut noves fractures a la zona sense que això provoqui danys irreversibles.
Es cert que una possible nova lesió podria fer que els temps de recuperació fossin més llargs amb placa que sense, però en el cas que s'hagués deixat soldar tot sense placa també hi hauria l'opció que una nova ruptura comportes la probabilitat d'intervenir, ja que el "callo" que es forma es molt més difícil de trencar que l'os.
Conclusió: pot ser que sí o pot ser que no... tot depèn de com es produeixi la nova lesió.
